Connexions Cromàtiques
de Miquel Brunet i Mercè Pons
A l’estiu de 2009,ens reunirem un grup d’artistes de diferents disciplines. El motiu, unir sensibilitats para crear un projecte que identifiqués a “Les Illes Balears”, a Madrid, Berlín i Londres.
El concepte incloïa una versió del segle XXI de les grans llums que presidiren els “halls” dels grans edificis d’abans, i que havia d’interaccionar amb el paisatge sonor i cromàtic de cada illa, en forma de partitura escrita ad hoc.
Simultàniament, es dissenyà un sistema de dispensadors d’olors, oferint una amalgama d’aromes mediterranis que contribuiria a l’estímul sensorial de l’espectador.
Un eix vertebrador d’aquest món de sensacions estava reservat per a la música.
Com a compositors ens enfrontàvem a un repte: explicar amb sons l’orgull d’haver nascut a un lloc privilegiat.
El material de treball inicial el vàrem cercar a les primeres notes d’un preludi que Chopin va compondre a Mallorca. En el nostre afany per cercar convergències, trobàrem aquestes mateixes 5 notes a Schumann, les primeres d’una de les seves partitures per a piano dedicada al compositor polonès.
La nostra perseguida complicitat creativa amb aquests compositors, no fou fruit de l'atzar. Al 2010 es celebraria el segon centenari del naixement d’ambdós.
Un preludi de gotes d’aigua i el número 5, impulsaren un flux d’idees per sustentar una gamma de colors: la llum de les nostres illes.
Les Illes Balears són 4 illes més una identitat comú: 5 elements que ens conduïren a crear un mode pentatònic propi.
A Connexions Cromàtiques cada illa te el seu color, i la seva veu pròpia simbolitzada en una nota: re bemoll és Menorca, mi bemoll correspon a Mallorca, la nota fa, Eivissa, i Formentera està representada per la nota sol bemoll.
Aquesta relació illa-nota generà altres tants modes, donant com a resultat un disseny polimodal com a llenguatge compositiu per a la nostra obra, resultant 4 temes que s’identifiquen a partir dels modes creats específicament.
La nota Do , la número cinc, simbolitzaria la connexió entre totes les illes, i aquest mode pentatònic genèric seria la base d’un cinquè tema que acabaria convertint-se en central i cohesiu.
El resultat seria una obra de connexions: entre dos compositors actuals dedicats a un mateix fi creatiu, entre dos grans compositors coetanis del segle XIX, entre diferents llenguatges musicals, entre diferents disciplines artístiques, entre territoris separats per un mateix mar, i units per una cultura, costums i llengua comuns.
És, a més, la connexió entre el agua i el color a través del so.
Connexions Cromàtiques presenta unes Illes Balears en un Mediterrani que estimula els cinc sentits. Un paisatge sonor, un viatge de sensacions entre illes, dibuixat pel mode pentatònic que serveix de base a l’obra.
L’escolàstica creativa (ritme, densitat, tessitura, dinàmica, agògica...) s’aboca en cos i ànima a donar forma a una partitura que beu del nostre entorn sonor més proper.
D’aquesta forma, una aclucada d’ull al piano chopinià a Mallorca, la corda a mode de cavalls menorquins, línies vocals amb versos lul·lians, percussions ètniques, Eivissa a través de “loops” electròniques i el saxòfon soprano protagonista d’un jazz delirant, sustenten el “cant pagès redoblat” de les Pitiüses , “l’espasí”, el “flabiol” i la “xeremia”, símbol de la nostra identitat.
Al missatge de Ramon Llull (declamat en ocasions i musicat en altres a la veu de la soprano) es suma la retrogradació d’una màxima hegeliana: “res gran es crea sense passió”.
Per tant, més que parlar d’orquestració hauríem de definir Connexions Cromàtiques com a mimetisme sonor mediterrani.
Entre aquest món sensorial, un tema delicat de quatre notes més una cinquena, intenta obrir-se pas, canviant contínuament de color al llarg del seu tarannà.
Una fantasia cromàtica d’esperit lul·lià, que amb la combinatòria de 5 notes cerca traspassar fronteres i establir una terminologia acceptable per a tots, segons els postulats de Ramon Llull.
Rectificació a la notícia publicada
Al llarg de 20 anys de professió com a músic i dedicat a l’edició de suports fonogràfics, he tractat sempre d’actuar d’acord a la legalitat. Des de la meva activitat, com a músic i en exercici de la llibertat d’expressió, he tingut una postura crítica contra aquells que han exercit la corrupció o atemptat contra els drets dels ciutadans. Per aquest motiu, la redacció confosa de la notícia apareguda sobre la meva declaració davant el jutge pel cas Ibatur, em preocupa greument, i per això voldria explicar-me.
L’any 2006, fruit d’unes converses amb Tomeu i Genia, membres del grup Els Valldemossa, va sorgir la idea de produir un vídeo-documental per difondre i promocionar Mallorca.
La idea era fer-ho des d’una òptica musical, relacionant cultura, història, art, paisatge i gastronomia amb repertori dels dos artistes.
El procediment: enregistrar una actuació de Tomeu i Genia a un escenari amb públic assistent. Posteriorment, filmar a diferents localitzacions de l’illa de Mallorca els aspectes i paisatges més rellevants i oferir un documental que interaccionàs l’actuació musical amb imatges externes.
Es va sol·icitar una entrevista amb Eduardo Gamero (Ibatur), per exposar-li la idea de l’audiovisual titulat: Tomeu Estaràs i Genia Tobin “Un passeig musical per Mallorca”. Els Valldemossa, dels quals Tomeu i Genia en són membres han representat durant anys a les Balears a nombrosos actes promocionals de la Conselleria de Turisme.
L’Ibatur s’interessà en la proposta que tots tres li explicàrem i jo, com a representant d’Ona Digital, vaig fer un guió de proposta artística amb una valoració del treball a realitzar: selecció del repertori, guionització, localitzacions d’espais, càmeres, personal tècnic, muntatge de l’actuació a Costa Nord, músics, royalties dels dos artistes, filmacions arreu de Mallorca, locucions i doblatge a 4 idiomes, postprodució i muntatge d’imatges i àudio, disseny gràfic del DVD, impostos a la Societat General d’autors i edició i fabricació de 2000 exemplars de DVD vídeo amb estoig, per difondre a les fires turístiques.
Per poder assolir tota aquesta despesa, en la qual es van invertir prop de 8 mesos de feina, es va valorar cada DVD en 15 €.
Quan l’Ibatur va manifestar el seu interès en la proposta, en cap moment va fer al·lusió a la necessitat de convocar un concurs, ni a la necessitat de fraccionar factures. Sen’s autoritzà a començar la producció.
Es presentà una factura pel procés de filmació dins el 2006, i dues dins el 2007: la que feia referència al muntatge del vídeo i la corresponent a la fabricació dels 2000 DVD vídeo. Del perquè es va facturar així, al cap de 5 anys, us ho dic honestament, no ho record. Són les institucions que patrocinen les edicions, qui dicten les normes i els procediments de facturació. Però en cap moment sen’s va fer cap indicació al fet d’eludir cap tipus de concurs administratiu.
En resum, com a representant d’Ona Digital, i en nom propi vull aclarir que la informació emesa per alguns mitjans de que: .....es facturaren 30.000 € per 2000 Cd’s no s’ajusta a la realitat, ja que com he indicat es tractava de la producció d’un documental editat en DVD vídeo, i en cap cas de “2000 cds aprovechamiento del repertorio de un grupo de los años sesenta”, ja que parlam del duet en actiu Tomeu Estaràs i Genia Tobin i material musical i videogràfic realitzat expressament per al projecte.
En cap moment ens vàrem prestar a cap manipulació de contracte, tal com comenta la notícia publicada.
No puc sinó deixar constància de la meva indignació per veure’m involucrat en un penós procés penal, sent com som completament innocent. Em sent víctima indefensa (ja he estat jutjat pels mitjans) d’una administració pública i d’unes pràctiques que deixà un lamentable llegat negre de corrupció.
Miquel Brunet Estarelles.